Diferents vides, diferents móns.

El passat divendres dia 15 de juny, tots els alumnes de 1er de Batxillerat vam anar a visitar els curts metratges que s'han mostrat aquest any 2012 al Festival Internacional Curt.doc., ho vam anar a veure al Casino de Vidreres.

Dins del teatre, vam visualitzar quatre curts, els quals cadascún mostrava la seva vida, la seva realitat a partir d'un documental. Tots mostraven un món molt diferent, una manera diferent de viure, cadascún d'un lloc, van ser molt interessants.

El primer curt que ens van mostrar era titulat "Un tros d'estiu", aquest explicava la història d'un avi i el seu net, on el nen havia anat de vacançes amb el seu avi a un lloc on no hi havia gaire cosa. El que més em va interessar d'aquest video, va ser el que volía donar a entendre, és a dir, el seu objectiu i el que a mi em va transmetre va ser que amb molt poc que tinguem, podem arribar a divertir-nos i a passar-ho més bé que amb moltíssimes coses. I que quan menys coses tenim, més les valorem i més les gaudim.

El segon curt s'anomenava "Adéu Mandima". El que més em va agradar i el que més em va cridar l'atenció d'aquest és que la història que explicava no era una gravació, sinó que eren una sèrie d'imatges que mostraven la història a partir d'una veu que la narrava. Aquest curt es basava en un nen que havia anat creixent al costat de gent de raça negre, amb les seves costums. El nen, havia de marxar d'aquella manera de viure i va haver de començar a viure a un altre lloc on res era com el que va tenir.

El tercer curt que vam veure es titulava "El misteri de les bambes voladores". Aquest video mostrava uns aspectes totalment diferent als altres, mostrava imatges i una veu que parlava d'un contestador telefònic. El que pretenia explicar-nos era diferents significats del misteri de penjar bambes als cables de la llum.

Per acabar, vam veure l'ultim quart video que es titulava "Bessons"on ens mostrava la relació que hi havia entre una mare i un fill, que era travesti. També mostrava la relació que hi havia amb el fill travesti i una parròquia. Aquest document ens feia veure diferents coses, primer que la mare accepta el seu fill tal i com és, tot i que mostra una qüestió, ja que a Amèrica la llei és la llei, llavors, a quin lavabo hauría d'anar el seu fill? homes o dones?. Finalment mostrava la relació tan bona que hi havia entre les donde de la parròquia i ell, ja que cap dona deia res ni el criticava.

El curt que més em va agradar va ser aquest últim, ja que em va fer possar-me a la pell de persones que resulten diferents però que realment són persones i no són pas diferents, com es en el cas de les dones, que el tracten com una noia més, com hauria de ser sempre.


Raquel Fernández