Com bé es pot mig interpretar el títol, el divendres 15 de juny, els alumnes de 1r de batxillerat vàrem assistir a la sala del Casino La Unió, on vam poder gaudir de visualitzar els curt metratges presentats aquest 2012 al Festival Internacional Curt.doc.
Els alumnes vam poder observar 4 curts, tot ells molt interessants. El primer curt metratge que vam veure es titulava Un tros d'estiu i tractava la historia d'un avi i el seu nét. El que més va agradar-me d'aquest vídeo va ser el missatge que transmetia. Per a mi va ser especial ja que a el nen li agradava anar a passar un temps amb el seu avi tot i que a aquell poble no hi hagués gaires coses per a fer. Com es podia veure la vida d'allà sempre era igual, treballar i anar al riu a banyar-se. Com a segon curt vam visualitzar l'anomenat Adéu Mandima. Sense cap mena de dubte aquest va ser el vídeo que més em va agradar de tots. Per una banda perquè era diferent a tots els altres. Aquest curt era ple de imatges i una veu que narrava els fets, és a dir, no era una grabació "continuada" com els altres. I per l'altre banda, i la més important, va ser el curt metratge que més va impactar-me per la historia que s'explicava. El nen que havia crescut a un país de gent negre, amb les mateixes costums que aquests, de cop i volta havia de marxar i emprendre una nova vida, on res seria com fins ara. En tercer lloc vam veure un curt que no va fer-me gaire gràcia. Aquest tercer vídeo es titulava El misteri de les vambes voladores. Realment no entenc perquè no va acabar d'agradar-me, ja que també era un vídeo diferent als altres, on sortien imatges i la veu apareixia d'un contestador telefònic. Aquest curt ens explicava els diversos significats que tenia penjar les vambes segons el lloc on es penjessín. Tot i que no va ser un vídeo del meu gust, haig de reconèixer que va ser molt curiós i que el missatge que transmetia era força interessant. Finalment, vam visualitzar un quart curt metratge, Bessons, on es veia la relació que hi havia entre un fill ("travesti") i la seva mare, i també la relació d'aquest amb una parròquia. Aquest últim curt ens mostra diverses coses. Per una banda l'acceptació que hi ha per part de la mare cap al fill; d'altre costat tenim que a Amèrica "la llei és la llei" i s'ha de complir per sobre de qualsevol cosa, per això hi sorgeix el conflicte de "a quin lavabo hauria d'anar el fill, homes o dones?". També em va sobtar bastant la bona relació que hi havia amb les dones de la parròquia i el fet que s'ajuntés amb dones ja grans. Tot i això penso que és un vídeo que va aportar-me coses interessants, com ara, cadascú és lliure de ser el que vol ser i ningú és ningú per prohibir-t'ho o jutjar-te per això.
Sara Osuna
Molt bé, Sara.
ResponEliminaEl curt basat exclusivament en fotos és molt original de factura, de sintaxi. No sé si vas captar la crítica final envers les guerres civils del continent africà. Els amiguets del protagonista segurament no van sobreviure a la guerra que va esclatar al cap de poc que la família de "blancs" emigressin cap al Primer Món.
Bon estiu!