Diferents vides, diferents móns.

El passat divendres dia 15 de juny, tots els alumnes de 1er de Batxillerat vam anar a visitar els curts metratges que s'han mostrat aquest any 2012 al Festival Internacional Curt.doc., ho vam anar a veure al Casino de Vidreres.

Dins del teatre, vam visualitzar quatre curts, els quals cadascún mostrava la seva vida, la seva realitat a partir d'un documental. Tots mostraven un món molt diferent, una manera diferent de viure, cadascún d'un lloc, van ser molt interessants.

El primer curt que ens van mostrar era titulat "Un tros d'estiu", aquest explicava la història d'un avi i el seu net, on el nen havia anat de vacançes amb el seu avi a un lloc on no hi havia gaire cosa. El que més em va interessar d'aquest video, va ser el que volía donar a entendre, és a dir, el seu objectiu i el que a mi em va transmetre va ser que amb molt poc que tinguem, podem arribar a divertir-nos i a passar-ho més bé que amb moltíssimes coses. I que quan menys coses tenim, més les valorem i més les gaudim.

El segon curt s'anomenava "Adéu Mandima". El que més em va agradar i el que més em va cridar l'atenció d'aquest és que la història que explicava no era una gravació, sinó que eren una sèrie d'imatges que mostraven la història a partir d'una veu que la narrava. Aquest curt es basava en un nen que havia anat creixent al costat de gent de raça negre, amb les seves costums. El nen, havia de marxar d'aquella manera de viure i va haver de començar a viure a un altre lloc on res era com el que va tenir.

El tercer curt que vam veure es titulava "El misteri de les bambes voladores". Aquest video mostrava uns aspectes totalment diferent als altres, mostrava imatges i una veu que parlava d'un contestador telefònic. El que pretenia explicar-nos era diferents significats del misteri de penjar bambes als cables de la llum.

Per acabar, vam veure l'ultim quart video que es titulava "Bessons"on ens mostrava la relació que hi havia entre una mare i un fill, que era travesti. També mostrava la relació que hi havia amb el fill travesti i una parròquia. Aquest document ens feia veure diferents coses, primer que la mare accepta el seu fill tal i com és, tot i que mostra una qüestió, ja que a Amèrica la llei és la llei, llavors, a quin lavabo hauría d'anar el seu fill? homes o dones?. Finalment mostrava la relació tan bona que hi havia entre les donde de la parròquia i ell, ja que cap dona deia res ni el criticava.

El curt que més em va agradar va ser aquest últim, ja que em va fer possar-me a la pell de persones que resulten diferents però que realment són persones i no són pas diferents, com es en el cas de les dones, que el tracten com una noia més, com hauria de ser sempre.


Raquel Fernández

Festival Internacional Curt.doc 2012 de Vidreres

Com bé es pot mig interpretar el títol, el divendres 15 de juny, els alumnes de 1r de batxillerat vàrem assistir a la sala del Casino La Unió, on vam poder gaudir de visualitzar els curt metratges presentats aquest 2012 al Festival Internacional Curt.doc. 

Els alumnes vam poder observar 4 curts, tot ells molt interessants. El primer curt metratge que vam veure es titulava Un tros d'estiu i tractava la historia d'un avi i el seu nét. El que més va agradar-me d'aquest vídeo va ser el missatge que transmetia. Per a mi va ser especial ja que a el nen li agradava anar a passar un temps amb el seu avi tot i que a aquell poble no hi hagués gaires coses per a fer. Com es podia veure la vida d'allà sempre era igual, treballar i anar al riu a banyar-se. Com a segon curt vam visualitzar l'anomenat Adéu Mandima. Sense cap mena de dubte aquest va ser el vídeo que més em va agradar de tots. Per una banda perquè era diferent a tots els altres. Aquest curt era ple de imatges i una veu que narrava els fets, és a dir, no era una grabació "continuada" com els altres. I per l'altre banda, i la més important, va ser el curt metratge que més va impactar-me per la historia que s'explicava. El nen que havia crescut a un país de gent negre, amb les mateixes costums que aquests, de cop i volta havia de marxar i emprendre una nova vida, on res seria com fins ara. En tercer lloc vam veure un curt que no va fer-me gaire gràcia. Aquest tercer vídeo es titulava El misteri de les vambes voladores. Realment no entenc perquè no va acabar d'agradar-me, ja que també era un vídeo diferent als altres, on sortien imatges i la veu apareixia d'un contestador telefònic. Aquest curt ens explicava els diversos significats que tenia penjar les vambes segons el lloc on es penjessín. Tot i que no va ser un vídeo del meu gust, haig de reconèixer que va ser molt curiós i que el missatge que transmetia era força interessant. Finalment, vam visualitzar un quart curt metratge, Bessons, on es veia la relació que hi havia entre un fill ("travesti") i la seva mare, i també la relació d'aquest amb una parròquia. Aquest últim curt ens mostra diverses coses. Per una banda l'acceptació que hi ha per part de la mare cap al fill; d'altre costat tenim que a Amèrica "la llei és la llei" i s'ha de complir per sobre de qualsevol cosa, per això hi sorgeix el conflicte de "a quin lavabo hauria d'anar el fill, homes o dones?". També em va sobtar bastant la bona relació que hi havia amb les dones de la parròquia i el fet que s'ajuntés amb dones ja grans. Tot i això penso que és un vídeo que va aportar-me coses interessants, com ara, cadascú és lliure de ser el que vol ser i ningú és ningú per prohibir-t'ho o jutjar-te per això. 

Sara Osuna

Comencem a pensar en el futur

Els alumnes hem de començar a pensar què farem una vegada acabem el batxillerat, i qué millor manera que anar a visitar una universitat.
El motiu pel qual he triat aquesta imatge ha estat perqué és la visita que més va interesar-me, ja que és el futur que ens espera a una universitat. Fer vistes d’aquest tipus hauríen de ser les més importants, ja que ens convé poder conèixer el món de l’estudi a través d’universitats, màsters o inclòs doctorats.

Va ser la visita que em va agradar més i a la que em vaig centrar més a l’hora de prendre nota. Tot i que, la branca d’història no sigui la que a mi m’interessa, a partir d’aquesta carrera que va ser explicada, podem fer-nos una idea de com seràn les altres.

Una altre cosa que hem va cridar l’atenció, com a la resta d’alumnes, va ser la visita per la facultat, veure com era per dins, quants alumnes hi havien a les aules, si paràven molta atenció i prenien molts apunts, etc.  Una última cosa a destacar va ser que hi havia gent de tot tipus d’edat, i això hem va sorprendre i agradar.

Simplement per fer-nos una idea del que ens arribarà properament. Per aquest motiu és pel qual decideixo triar aquesta foto.

LA VIDA DINS LA FACULTAT

El cap d’estudis de la branca d’història, va ser qui ens va informar sobre aquesta visita, ens va explicar que aquesta facultat d’història perteneix a l’Univeristat de Barcelona. És una facultat la qual  va ser ignagurada l’any 2006. Prèviament la facultat no estava situada on és actualment, sinó que estava situada al Campus Sud de l’avinguda Diagonal. Peró la van traslladar fins al barri del Raval juntament amb la Facultat de Filosofia, on dins de la mateixa facultat s’hi troba enmig un carrer. Actualment s’hi estudien els graus de geografia, història, història de l'art, antropologia i arqueologia, i a més diversos programes de doctorat i màsters.

També ens va explicar el tema de l’horari a la facultat. L’horiari era de matins, a les 11h acabàven les classes, tot i que això no vol dir que s’acabès de treballar, ja que els alumnes han de passar tots els apunts i prendre nota. Ens va informar sobre els diferents treballs i proves que es feien i com funcionava tot el tema de l’estudi.

Un aspecte que també vull destacar és la infromació que ens va donar per què podem fer una vegada acabat el grau. Quan ho havies finalitzat podíes fer un màster i fins i tot fer un doctorat, un cop obtingut el màster.

A més va explicar-nos tot el tema del funcionament de la biblioteca, i de quina forma els alumnes la utilitzaven, que normalment era per ampliar la informació presa a classe i fer treballs, genaralment per cercar informació.

Una última cosa que ens va mostrar va ser la part dels laboratoris per fora.

Em va agradar molt aquesta visita i crec que és la que més ens va influir a tots. Va ser entretinguda i ens va informar de tot tipus de coses que ens seriviran pel nostre futur.

Raquel Fernàndez

El primer contacte amb la universitat.

Ahir, 10 de maig de 2012, els alumnes de primer de batxillerat de les assignatures de Llengua i comunicació i els d’Història vàrem fer una excursió a Barcelona, per tal de visitar diversos llocs. Primerament vàrem visitar la UB (Universitat de Barcelona), en segon lloc vam anar a visitar l’IEC (l’Institut d’Estudis Catalans) i finalment visitàrem el CSIC (Consell Superior d’Investigació Científica) 

 

En primer lloc, vull explicar per què he escollit aquesta imatge. He decidit parlar sobre la xerrada que ens vàren oferir a la Facultat d’història, geografia i filosofia, ja que va ser la visita que més em va agradar. Crec que la visita va ser molt clara i també molt profitosa per a tots els alumnes, o com a mínim a mi em va ajudar moltíssim. L’explicació que va fer-nos el cap d'estudis de la facultat va ser molt sincera per part seva. Penso que va agradar-me molt perquè vaig poder imaginar-me el meu futur o bé acabar de decidir-me per fer una carrera universitària. Al començament vaig espantar-me bastant, perquè tot i que ens va informar sobre l’horari (només 3 hores de classe) també ens va dir que la feina d’estudi no acaba aquí, sinó que a partir d’una breu informació que els professors ens proporcioni, els alumnes haurem d’ampliar-ho. A més a més els exàmens que es fan inclouen bastant matèria i això és el que m’espanta. Però per una altre banda ens va fer veure que tothom que treballa constantment i fa tota la feina no ha de tenir després cap inconvenient per aprovar. També ens va informar sobre què fer després d’haver obtingut el títol de la carrera. Va explicar-nos que tenim l’oportunitat d’accedir a fer un màster, i un cop obtingut aquest poder accedir-hi a un doctorat. Però sempre s’ha d’obtenir l’anterior per poder fer el següent pas. Un aspecte molt important de la carrera que decideixis fer és dominar bé idiomes estrangers, principalment l’anglès, ja que moltes vegades es gaudeix de l’oportunitat d’anar a un altre país per finalitzar la carrera.

En conclusió, considero que la visita va ser molt profitosa en els 3 llocs que varem visitar, però considero que el que més va servir-me d’ajuda va ser la universitat


Sara 

Antoni M. Alcover (Manacor, 1862 - Palma, 1932) és un gran linguista i historiador. A l'hora d'escriure té un caràcter fort i instransigent. És un gran apasionat de la llengua del seu país i la literatura popular. Col·labora en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear. Abans d'aixo va editar un Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (1901). Va ser anomenat President de la Sección Filológica del Institut d'Estudis Catalans.
* Diccionari Catala-Valencià-Balear: és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.


Pompeu Fabra (Barcelona, 1868 - Prada de Conflent, 1948) és un llinguista i gramàtic. Es va formar al costat de la revista de l'Avenç. Gràcies a aquesta revista va publicar la seva primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).. Escriu el llibre de la Gramàtica Catalana (1956) quan es trasllada a Prada de Conflent. L'any 1932, Fabra crea el Dicionari General de la Llengua catalana.

Joan Coromines (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 1997) és un llinguista amb un gran domini sobre les llengües. Les obres destacades d'aquest autor són  el Diccionario etimológico de la lengua castellana, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i Onomasticon Cataloniae. Va ser un linguista molt premiat i reconegut. 


* Diccionari etimologic i complementari de la llengua catalana: també conegut com el DECAT. Aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, sobretot quant a nous significats i dades diverses referents a la vida i ambient de les paraules
 -*Lexical: conjunt de paraules d'un llenguate, que pot ser artistic o també el d'una llengua o idioma.
* Onomasticon Cataloniae: és un ampli recull d' onomàstica que enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català.
  -*Onomàstica: és la part de la lingüística que estudia els noms propis, és a dir, els no comuns..

Resum noticia doules

Desconeixíem el món de les doules.
A l'Institut Vidreres hem rebut diverses visites, entre elles la visita d'una mare doula. Aquesta visita potser ha estat la més sorprenent, ja que la majoria de nosaltres no sabíem què era.
Una doula és una dona que ofereix la seva ajuda a les dones embarassades durant els nou mesos previs al part, durant el moment de donar a llum i després del naixement del nadó. La seva feina és aconsellar i tenir cura de la dona embarassada, tant físicament com emocionalment. A Catalunya no hi ha gaire doules ni gaire dones embarassades que contractin el seu servei, ja que la feina no és molt coneguda per la gent. Després de conèixer una mica més sobre elles, tota la classe va quedar sorpresa amb l'explicació de la Violeta, per la seva manera especial de viure el part i per la criança dels seus dos fills.  L'objectiu de les doules és evitar l'excessiva  medicalització del part, elles proposen el part i l'alletament natural.El nostre objectiu amb aquest relat és aportar-li valor a aquest treball.

Un arqueòleg a l'aula

El professor d'història, Pau Martín, ens fa una visita explicant-nos la seva experiència com a arqueòleg. 

Pau Martín ens visitia a l'Institut. Aquest professor d'història, abans d'exercir de mestre havia estat treballant com a arqueòleg. La feina d'arqueòleg no és tan fàcil com sembla. Quan es fa una investigació s'han de tenir en compte moltes coses, i per iniciar-la ens ajudem del pròpi instint o bé de la construcció, és a dir, segons les zones on es decideixi construir els arqueòlegs acudeixen abans de la construcció i investiguen el terreny. Un cop s'investiga s'han de fer uns estudis i anàlisis sobre els materials i el resultat global de les investigacions. Un cop fet aquest procès queda comunicar a la gent els estudis que s'han realitzat i publicar-los en conferències o bé en monogràfies del jaciment. També es pot fer una difusió a la població local, tot i que no és comuna. L'arqueologia és una feina molt poc valorada i com a conseqüència d'això, també és una feina molt mal pagada respecte l'esforç i dedicació que requereix, ja que és una recerca lenta, minociosa i a llarg termini.

Imatge de Pau Martín fent la xerrada