Antoni M. Alcover (Manacor, 1862 - Palma, 1932) és un gran linguista i historiador. A l'hora d'escriure té un caràcter fort i instransigent. És un gran apasionat de la llengua del seu país i la literatura popular. Col·labora en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear. Abans d'aixo va editar un Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (1901). Va ser anomenat President de la Sección Filológica del Institut d'Estudis Catalans.
* Diccionari Catala-Valencià-Balear: és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.


Pompeu Fabra (Barcelona, 1868 - Prada de Conflent, 1948) és un llinguista i gramàtic. Es va formar al costat de la revista de l'Avenç. Gràcies a aquesta revista va publicar la seva primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).. Escriu el llibre de la Gramàtica Catalana (1956) quan es trasllada a Prada de Conflent. L'any 1932, Fabra crea el Dicionari General de la Llengua catalana.

Joan Coromines (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 1997) és un llinguista amb un gran domini sobre les llengües. Les obres destacades d'aquest autor són  el Diccionario etimológico de la lengua castellana, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i Onomasticon Cataloniae. Va ser un linguista molt premiat i reconegut. 


* Diccionari etimologic i complementari de la llengua catalana: també conegut com el DECAT. Aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, sobretot quant a nous significats i dades diverses referents a la vida i ambient de les paraules
 -*Lexical: conjunt de paraules d'un llenguate, que pot ser artistic o també el d'una llengua o idioma.
* Onomasticon Cataloniae: és un ampli recull d' onomàstica que enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català.
  -*Onomàstica: és la part de la lingüística que estudia els noms propis, és a dir, els no comuns..