Antoni M. Alcover (Manacor, 1862 - Palma, 1932) és un gran linguista i historiador. A l'hora d'escriure té un caràcter fort i instransigent. És un gran apasionat de la llengua del seu país i la literatura popular. Col·labora en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear. Abans d'aixo va editar un Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (1901). Va ser anomenat President de la Sección Filológica del Institut d'Estudis Catalans.
* Diccionari Catala-Valencià-Balear: és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.


Pompeu Fabra (Barcelona, 1868 - Prada de Conflent, 1948) és un llinguista i gramàtic. Es va formar al costat de la revista de l'Avenç. Gràcies a aquesta revista va publicar la seva primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).. Escriu el llibre de la Gramàtica Catalana (1956) quan es trasllada a Prada de Conflent. L'any 1932, Fabra crea el Dicionari General de la Llengua catalana.

Joan Coromines (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 1997) és un llinguista amb un gran domini sobre les llengües. Les obres destacades d'aquest autor són  el Diccionario etimológico de la lengua castellana, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i Onomasticon Cataloniae. Va ser un linguista molt premiat i reconegut. 


* Diccionari etimologic i complementari de la llengua catalana: també conegut com el DECAT. Aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, sobretot quant a nous significats i dades diverses referents a la vida i ambient de les paraules
 -*Lexical: conjunt de paraules d'un llenguate, que pot ser artistic o també el d'una llengua o idioma.
* Onomasticon Cataloniae: és un ampli recull d' onomàstica que enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català.
  -*Onomàstica: és la part de la lingüística que estudia els noms propis, és a dir, els no comuns..

Resum noticia doules

Desconeixíem el món de les doules.
A l'Institut Vidreres hem rebut diverses visites, entre elles la visita d'una mare doula. Aquesta visita potser ha estat la més sorprenent, ja que la majoria de nosaltres no sabíem què era.
Una doula és una dona que ofereix la seva ajuda a les dones embarassades durant els nou mesos previs al part, durant el moment de donar a llum i després del naixement del nadó. La seva feina és aconsellar i tenir cura de la dona embarassada, tant físicament com emocionalment. A Catalunya no hi ha gaire doules ni gaire dones embarassades que contractin el seu servei, ja que la feina no és molt coneguda per la gent. Després de conèixer una mica més sobre elles, tota la classe va quedar sorpresa amb l'explicació de la Violeta, per la seva manera especial de viure el part i per la criança dels seus dos fills.  L'objectiu de les doules és evitar l'excessiva  medicalització del part, elles proposen el part i l'alletament natural.El nostre objectiu amb aquest relat és aportar-li valor a aquest treball.

Un arqueòleg a l'aula

El professor d'història, Pau Martín, ens fa una visita explicant-nos la seva experiència com a arqueòleg. 

Pau Martín ens visitia a l'Institut. Aquest professor d'història, abans d'exercir de mestre havia estat treballant com a arqueòleg. La feina d'arqueòleg no és tan fàcil com sembla. Quan es fa una investigació s'han de tenir en compte moltes coses, i per iniciar-la ens ajudem del pròpi instint o bé de la construcció, és a dir, segons les zones on es decideixi construir els arqueòlegs acudeixen abans de la construcció i investiguen el terreny. Un cop s'investiga s'han de fer uns estudis i anàlisis sobre els materials i el resultat global de les investigacions. Un cop fet aquest procès queda comunicar a la gent els estudis que s'han realitzat i publicar-los en conferències o bé en monogràfies del jaciment. També es pot fer una difusió a la població local, tot i que no és comuna. L'arqueologia és una feina molt poc valorada i com a conseqüència d'això, també és una feina molt mal pagada respecte l'esforç i dedicació que requereix, ja que és una recerca lenta, minociosa i a llarg termini.

Imatge de Pau Martín fent la xerrada