"Però passa que l'escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideixi acceptar."
· Monzó es refereix a que els catalans han estat i estan molt criticats, i que ell està orgullós de ser-ho, per tant, no creu que hagi de demanar perdó per ser-ho ni tampoc penedir-se.
"Al llarg del temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben ben fort."
· En aquest cas Monzó ens parla sobre la causa per la qual els catalans estan tan criticats i rebutjats per la gent d'altres zones. Això és degut, en gran part, a les opinions dels polítics.
"Però la referència serveix -no sols perqué alguns catalans i alguns occitans se senten a prop - sinó perquè el premi va molestar tant els puristes de la Nació-Estat que - mai més a la vida - cap literatura sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel."
· L'escriptor quan diu aquestes paraules, es refereix a que molts escriptors catalans que podrien ser premiats per les seves obres, no ho són senzillament pel fet de ser catalans, ja que no tenen un Estat al darrera per "defensar-los" (un exemple podria ser Àngel Guimerà)
Argument on es demostra que és un discurs:
El que importa realment en un discurs és la forma, el protocol, l'americana, la corbata (o la seva absència). Realment no importa gaire què es diu, ni si la gent entèn exactament tot el que es diu.
Argument on es demosta que no és un discurs:
Pordiem dir que Quim Monzó no va fer un discurs perquè va explicar un conte, i un conte està "valorat" com un anti-discurs.
Imatge de Quim Monzó durant el seu discurs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada