Primera part del discurs:
http://www.youtube.com/watch?v=iDthxlLI3KA&feature=related
Segona part del discurs:
http://www.youtube.com/watch?v=ImOA3pz6Z8Q&feature=related
Steve Jobs va ser un empresari molt important dels negocis informàtics. Va ser el màxim accionista individual de Walt Disney Company. Al 1976 va crear Apple, la qual cosa va dur-lo a la fama. Tristement, aquest home va morir el 5 d'octubre d'aquest any.
Nosaltres hem decidit exposar aquest discurs, ja que quan vam veure'l va arribar-nos al cor. Les paraules de l'Steve Jobs, dirigides als universitàris, van ser molt profundes i a l'hora molt optimistes per a ells, ja que ell els hi diu que han de fer qualsevol cosa, però que els agradi, perquè a ell ha sigut molt feliç anant a treballar cada dia de la seva vida ja que el que feia li agradaba.
divendres, 21 d’octubre del 2011
divendres, 14 d’octubre del 2011
Isabel Allende
Iroíes:
"Permítanme contarles sobre mis 4 minutos de fama. Uno de los organizadores de la ceremonia olímpica, me llamó para decirme que yo había sido seleccionada para llevar la bandera. Le respondí que seguro se habia equivocado de persona porque soy todo lo contrario a una atleta. De hecho ni siquiera estaba segura de poder darle la vuelta al estadio sin un andador."
"Mi primera pregunta fue, naturalmente, ¿qué ropa iba a usar? Un uniforme, me dijo ella. Y me preguntó por mis medidas, ¡Mis medidas! Me visualice en una parka inflada viéndome como el hombre Michelin."
"La gente simpática y con sentido común no son personajes interesantes. Solo sirven de buenos ex esposos."
Històries de les dones:
-L'any és 1998, a un camp de presoners va succeïr l'història d'una dona, la qual tenia 7 fills i més tard va quedar embarassada de 2 nens bessons, als quals els hi va ficar el nom dels comandants per agradar-li a aquests i els alimentava amb té negre, perquè la seva llet no els podia substentar-los. A aquest camp la majoria de la gent moria de fam o enfermetat i sinó eren matats, com va ser el cas del home de la d'aquesta dona, Rose Mapendo.Un dia els comandants van entrar a la seva "pressó" per violar a la filla gran de la Rose, i aquesta va agafar a la seva filla sense intenció de deixar-la anar, inclús quan estaba amenaçada amb una arma. Aquesta familia va sobreviure 16 mesos, i més tard, un jove nord-americà va rescatar-la amb un avió dels EE.UU i gràcies a això ara, aquesta família es troba sana i estàlvia.
-Somaly mam, lluitava contra la prostitució infantil. A la seva adolescència, el seu avi va vendre-la a un burdell. Ella explica que havia homes que mantenien relacions sexuals amb nenes verges perquè creien que això els hi curaria la sida. Si aquestes nenes es rebelaven eren torturades amb electricitat
"Permítanme contarles sobre mis 4 minutos de fama. Uno de los organizadores de la ceremonia olímpica, me llamó para decirme que yo había sido seleccionada para llevar la bandera. Le respondí que seguro se habia equivocado de persona porque soy todo lo contrario a una atleta. De hecho ni siquiera estaba segura de poder darle la vuelta al estadio sin un andador."
"Mi primera pregunta fue, naturalmente, ¿qué ropa iba a usar? Un uniforme, me dijo ella. Y me preguntó por mis medidas, ¡Mis medidas! Me visualice en una parka inflada viéndome como el hombre Michelin."
"La gente simpática y con sentido común no son personajes interesantes. Solo sirven de buenos ex esposos."
Històries de les dones:
-L'any és 1998, a un camp de presoners va succeïr l'història d'una dona, la qual tenia 7 fills i més tard va quedar embarassada de 2 nens bessons, als quals els hi va ficar el nom dels comandants per agradar-li a aquests i els alimentava amb té negre, perquè la seva llet no els podia substentar-los. A aquest camp la majoria de la gent moria de fam o enfermetat i sinó eren matats, com va ser el cas del home de la d'aquesta dona, Rose Mapendo.Un dia els comandants van entrar a la seva "pressó" per violar a la filla gran de la Rose, i aquesta va agafar a la seva filla sense intenció de deixar-la anar, inclús quan estaba amenaçada amb una arma. Aquesta familia va sobreviure 16 mesos, i més tard, un jove nord-americà va rescatar-la amb un avió dels EE.UU i gràcies a això ara, aquesta família es troba sana i estàlvia.
-Somaly mam, lluitava contra la prostitució infantil. A la seva adolescència, el seu avi va vendre-la a un burdell. Ella explica que havia homes que mantenien relacions sexuals amb nenes verges perquè creien que això els hi curaria la sida. Si aquestes nenes es rebelaven eren torturades amb electricitat
divendres, 7 d’octubre del 2011
Quim Monzó
Tot seguit copiarem tres fragments del discurs de Monzó on parli irònicament i els explicarem.
"Però passa que l'escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideixi acceptar."
· Monzó es refereix a que els catalans han estat i estan molt criticats, i que ell està orgullós de ser-ho, per tant, no creu que hagi de demanar perdó per ser-ho ni tampoc penedir-se.
"Al llarg del temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben ben fort."
· En aquest cas Monzó ens parla sobre la causa per la qual els catalans estan tan criticats i rebutjats per la gent d'altres zones. Això és degut, en gran part, a les opinions dels polítics.
"Però la referència serveix -no sols perqué alguns catalans i alguns occitans se senten a prop - sinó perquè el premi va molestar tant els puristes de la Nació-Estat que - mai més a la vida - cap literatura sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel."
· L'escriptor quan diu aquestes paraules, es refereix a que molts escriptors catalans que podrien ser premiats per les seves obres, no ho són senzillament pel fet de ser catalans, ja que no tenen un Estat al darrera per "defensar-los" (un exemple podria ser Àngel Guimerà)
Argument on es demostra que és un discurs:
El que importa realment en un discurs és la forma, el protocol, l'americana, la corbata (o la seva absència). Realment no importa gaire què es diu, ni si la gent entèn exactament tot el que es diu.
Argument on es demosta que no és un discurs:
Pordiem dir que Quim Monzó no va fer un discurs perquè va explicar un conte, i un conte està "valorat" com un anti-discurs.
Imatge de Quim Monzó durant el seu discurs
"Però passa que l'escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideixi acceptar."
· Monzó es refereix a que els catalans han estat i estan molt criticats, i que ell està orgullós de ser-ho, per tant, no creu que hagi de demanar perdó per ser-ho ni tampoc penedir-se.
"Al llarg del temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben ben fort."
· En aquest cas Monzó ens parla sobre la causa per la qual els catalans estan tan criticats i rebutjats per la gent d'altres zones. Això és degut, en gran part, a les opinions dels polítics.
"Però la referència serveix -no sols perqué alguns catalans i alguns occitans se senten a prop - sinó perquè el premi va molestar tant els puristes de la Nació-Estat que - mai més a la vida - cap literatura sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel."
· L'escriptor quan diu aquestes paraules, es refereix a que molts escriptors catalans que podrien ser premiats per les seves obres, no ho són senzillament pel fet de ser catalans, ja que no tenen un Estat al darrera per "defensar-los" (un exemple podria ser Àngel Guimerà)
Argument on es demostra que és un discurs:
El que importa realment en un discurs és la forma, el protocol, l'americana, la corbata (o la seva absència). Realment no importa gaire què es diu, ni si la gent entèn exactament tot el que es diu.
Argument on es demosta que no és un discurs:
Pordiem dir que Quim Monzó no va fer un discurs perquè va explicar un conte, i un conte està "valorat" com un anti-discurs.
Imatge de Quim Monzó durant el seu discurs
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)