Notícies des d'aquí dins

David Barker, un epidemiòleg britànic, a començament dels anys 80 estudiava la incidència dels infarts o malalties de cor durant el període 1968-1978. Als països rics l'alimentació abundant en calories influenciava molt, és a dir als països pobres hi havia més gent que moria per malalties del cor, que no pas als països rics i industrialitzats. Això era provocat per l'inexistència d'una dieta baixa en calories o sana.

Els britànics no mengen masses verdures, però la gent dels països pobres tampoc, per tant, aquest fet tampoc l'ajudava a explicar el per què hi havia més morts d'atacs de cor en la gent rica. Amb l'ajuda de Clive Osmond, van tornar temps enrere i van adonar-se que abans també hi havia menys mortalitat als països pobres. Van arribar a la conclusió que això podria haver succeït perquè les dones pobres, treballaven al camp i s'alimentaven d'aquests aliments saludables, per tant quan el nen estava dins la panxa de la mare naixia més saludable que un nen de mare urbana. Més tard Baker va investigar que les doctores feien anotar a les mares la seva alimentació durant l'embaràs. Quan els nens naixien anotaven el pes de la criatura. A partir d'aquesta informació va adonar-se que les criatures de baix pes (2'5 kg) patien més malalties cardiovasculars, hipertensió, diabetis o el síndrome de resistència a la insulina. Amb tot el que sabia, a l'any 1989, Baker va publicar The Lancet.

Hanson afirma que l'aparició de malalties cardiovasculars ve provocada a més de la mala nutrició, per les "senyals" que reben de l'exterior quan es troben a l'interior de les mares. Aquest concepte de Hanson es conegut com mismatch, que es podria traduir com "grau d'error a la predicció".

S'han fet altres estudis. Un d'ells ha estat sobre el càncer. Aquest text informa que les dones que tenien els malucs amples i les nenes naixien amb sobrepès, tenien més probabilitats de patir un càncer de mama. També tenen moltes possibilitats de patir-ho les criatures de poc pes.

Per una altra banda, investigadors de Dinamarca, Finlàndia i França van publicar fa poc que el consum d'analgèsics durant l'embaràs pot provocar en les criatures masculines un risc d'infertilitat i de càncer testicular durant la vida adulta.

Altres investigadores diuen que la gent que naixia a la tardor vivia més que la que naixia a la primavera. Segons Baker és tan dolent que una mare sigui obesa com que sigui massa prima, perquè perjudicarà al fetus de les dues maneres. Hanson amplia aquesta teoria de Baker dient que ell no creu en que l'evolució de la naturalesa estigui completament determinada per les condicions inicials, sinó que està determinada per la gestació, després del naixement i durant la vida adulta.

Valoració personal:
Aquesta notícia va sorpendre'ns molt, a més a més, considerem que tots els estudis que van fer els investigadors tenien molta lógica i la gent s'hauria de prendre molt més enserio els estudis i la informació que se'ns aporta, perquè així s'evitarien moltes enfermetats o riscos en embarassos.

Mares doula

Les doules són dones encarregades d'acompanyar a altres dones aportant-li suport físic i emocional a l'hora de tenir a la criatura. Les doules no tenen formació acadèmica, però han de tenir coneixements sobre la fisiologia de l'embaràs, educació prenatal, etc.

Relat de la Sara: Ella i la seva parella volien un part natural i senzill.

El metge i el ginecòleg on acudia la Sara no treballaven de manera natural i senzilla. Una dona que es deia Susana va contactar amb la Sara a través d'un "foro" i, a partir d'aquí la Susana va ajudar-los amb l'embaràs, incloent ànims a la Sara i ajudant a superar les pors. Va tenir complicacions amb l'embaràs, però finalment, gràcies als consells de la Susana va ser positiva i va poder desencadenar el part a l'hospital de manera natural, com ella volia. Encara que va patir tres punts d'episiotomia. Tot va acabar sortint molt bé i la Sara va quedar molt contenta amb la Susana, fins i tot encara mantenen el contacte i la Susana es preocupa pel creixement de la criatura. La Sara està molt feliç tant per la seva criatura com per el seu part.

Flors exòtiques.

Significat: Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d'alçària, de fulles lirades o pinnatipartides, de flors grogues disposades en raïm i de fruits en síliqua curta proveïda d'un llarg bec.

Creix en camps i en erms. Les llavors, d'un groc pàl·lid, tenen propietats revulsives.
Simbologia de l'autora: La mostassa simbolitza un efecte d'angunia i revulsiu.

Imatge de la mostassa

Significat: Herba del gènere Mandragora, de la família de les solanàcies, de fulles totes en roseta basal, oblongues o lanceolades, flors violàcies o verdoses i fruit en baia, groga o de color de carabassa, que es fa a les terres mediterrànies meridionals, a l’arrel de la qual, sovint antropomorfa, hom atribueix virtuts màgiques i afrodisíaques.
Simbologia de l'autora: La mandragora en aquesta novel.la simbolitza la sexualitat.

Imatge de la mandragora

Recull de flors i de símbols rodoredians

Significat: vara de Jessè. [bíbl] Denominació profètica del Messies que alludeix
a la seva descendència de David, fill de Jessè.
Simbologia de l'autora: Les vares de Jessè a l'historia del llibre del Carrer de les Càmelies de la Mercè Rodorera, s'utilitzen per explicar l'origen de la Cecília.Aquesta planta significa això perquè les vares de Jesse representen la vara de Sant Josep (que és el pare adoptiu de Jesús, al igual que el senyor Jaume és el pare adoptiu de la Cecília).
Fragment del llibre on apareix: "El senyor Jaume li va dir que mai no havia pogut fer crèixer vares de Jessè al seu jardí."

Significat: [bot i jard] Qualsevol planta del gènere Agave semblant a una atzavara, com per exemple A. bracteata i A. attenuata, petites plantes d'interior cultivades en tests, i àdhuc d'altres d'una mica diferents, com A. sisalana, el sisal.
Simbologia de l'autora: L'atzavara es utilitzada per la Mercè Rodoreda, per descriure la pèrdua de la virginitat de la protagonista de la novel·la.
Fragment on apareix: "Recordo un camí de terra forta i una atzavara amb les flors com un fanal i el sol ponent al darrera."




Significat: [bot i jard] Flor del roser.
Simbologia de l'autora: La utilitza per dos motis: el primer motiu, perquè li agradenmolt a la Cecília i en segon motiu perquè les roses representen les flors més belles i,
per tant, representen l'amor.
Fragment on apareix: "De seguida vam anar a plantar el roser al peu de l'escala de la cuina. Les rosetes eren rosades, feien poms, pero d'un rosa que tirava a blanc en les més obertes. Naixien de color de rosa i es feien mes clares per morir. I cada branca era un ram amb moltes d'obertes i amb moltes de tancades."

Significat: Planta monocotiledònia pertanyent a les famílies de les liliàcies, de les iridàcies, de les aràcies o de les amaril·lidàcies, de belles flors, moltes de les quals són aromàtiques i es cultiven en jardineria.
Simbologia de l'autora: L'autoria utilitza el lliri per referir-se a puresa. Sempre que es parla dels lliris, s'està referint a la Paulina.
Fragment on apareix: "La vaig distreure fent-la anar a mirar les flors de l'altra banda de la casa que des d'on érem no es veien. Hi havia dos o   tres rosers i lliris blancs que s'enfilaven roques amunt."


Significat: Planta de la família de les cactàcies, de gèneres molt diversos, de tija carnosa, simple o
ramificada, globulosa o cilíndrica, de vegades comprimida i articulada, de fulles transformades sovint en espines i de flors, molt generalment solitàries, grosses i de colors vistosos, emprada en jardineria. Simbologia de l'autora: La Mercè Rodoreda utilitza el cactus per a referir-se a la vida.
Fragment on apareix: "Però el més gros va ser que aquella nit va florir el cactus sense terra. Al jardí del darrere hi havia una paret escrostrada  amb l'arrebossat que saltava i, abans de saltar, feia panxes perquè a sota les penaroles treballen a fer-se caus, i el peu d'aquella paret, cobert de roses, els millors amb roses blanques, hi havia un cactus gegant."

Últim discurs

Primera part del discurs:
http://www.youtube.com/watch?v=iDthxlLI3KA&feature=related

Segona part del discurs:
http://www.youtube.com/watch?v=ImOA3pz6Z8Q&feature=related

Steve Jobs va ser un empresari molt important dels negocis informàtics. Va ser el màxim accionista individual de Walt Disney Company. Al 1976 va crear Apple, la qual cosa va dur-lo a la fama. Tristement,  aquest home va morir el 5 d'octubre d'aquest any.


Nosaltres hem decidit exposar aquest discurs, ja que quan vam veure'l va arribar-nos al cor. Les paraules de l'Steve Jobs, dirigides als universitàris, van ser molt profundes i a l'hora molt optimistes per a ells, ja que ell els hi diu que han de fer qualsevol cosa, però que els agradi, perquè a ell ha sigut molt feliç anant a treballar cada dia de la seva vida ja que el que feia li agradaba.

Isabel Allende

Iroíes:
"Permítanme contarles sobre mis 4 minutos de fama. Uno de los organizadores de la ceremonia olímpica, me llamó para decirme que yo había sido seleccionada para llevar la bandera. Le respondí que seguro se habia equivocado de persona porque soy todo lo contrario a una atleta. De hecho ni siquiera estaba segura de poder darle la vuelta al estadio sin un andador."

"Mi primera pregunta fue, naturalmente, ¿qué ropa iba a usar? Un uniforme, me dijo ella. Y me preguntó por mis medidas, ¡Mis medidas! Me visualice en una parka inflada viéndome como el hombre Michelin."

"La gente simpática y con sentido común no son personajes interesantes. Solo sirven de buenos ex esposos."

Històries de les dones:
-L'any és 1998, a un camp de presoners va succeïr l'història d'una dona, la qual tenia 7 fills i més tard va quedar embarassada de 2 nens bessons, als quals els hi va ficar el nom dels comandants per agradar-li a aquests i els alimentava amb té negre, perquè la seva llet no els podia substentar-los. A aquest camp la majoria de la gent moria de fam o enfermetat i sinó eren matats, com va ser el cas del home de la d'aquesta dona, Rose Mapendo.Un dia els comandants van entrar a la seva "pressó" per violar a la filla gran de la Rose, i aquesta va agafar a la seva filla sense intenció de deixar-la anar, inclús quan estaba amenaçada amb una arma. Aquesta familia va sobreviure 16 mesos, i més tard, un jove nord-americà va rescatar-la amb un avió dels EE.UU i gràcies a això ara, aquesta família es troba sana i estàlvia.

-Somaly mam, lluitava contra la prostitució infantil. A la seva adolescència, el seu avi va vendre-la a un burdell. Ella explica que havia homes que mantenien relacions sexuals amb nenes verges perquè creien que això els hi curaria la sida. Si aquestes nenes es rebelaven eren torturades amb electricitat

Quim Monzó

Tot seguit copiarem tres fragments del discurs de Monzó on parli irònicament i els explicarem.

"Però passa que l'escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideixi acceptar."
· Monzó es refereix a que els catalans han estat i estan molt criticats, i que ell està orgullós de ser-ho, per tant, no creu que hagi de demanar perdó per ser-ho ni tampoc penedir-se.

"Al llarg del temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben ben fort."
· En aquest cas Monzó ens parla sobre la causa per la qual els catalans estan tan criticats i rebutjats per la gent d'altres zones. Això és degut, en gran part, a les opinions dels polítics.

"Però la referència serveix -no sols perqué alguns catalans i alguns occitans se senten a prop - sinó perquè el premi va molestar tant els puristes de la Nació-Estat que - mai més a la vida - cap literatura sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel."
· L'escriptor quan diu aquestes paraules, es refereix a que molts escriptors catalans que podrien ser premiats per les seves obres, no ho són senzillament pel fet de ser catalans, ja que no tenen un Estat al darrera per "defensar-los" (un exemple podria ser Àngel Guimerà)

Argument on es demostra que és un discurs:
El que importa realment en un discurs és la forma, el protocol, l'americana, la corbata (o la seva absència). Realment no importa gaire què es diu, ni si la gent  entèn exactament tot el que es diu.

Argument on es demosta que no és un discurs:
Pordiem dir que Quim Monzó no va fer un discurs perquè va explicar un conte, i un conte està "valorat" com un anti-discurs.


Imatge de Quim Monzó durant el seu discurs